Àrea temàtica
Teledetecció > Banda de l'espectre

ca - VIS n m
ca - visible n m sin. compl.
es - VIS
es - visible sin. compl.
en - VIS
en - visible sin. compl.

Definició
Regió de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona compresa entre 400 i 700 nm.

El VIS s'anomena així perquè cobreix la percepció majoritària de l'ull humà, que pot arribar a abastar de 380 nm a 780 nm, i coincideix amb les longituds d'ona en les quals la radiació solar és màxima.

Dins d'aquesta regió, solen distingir-se tres subregions espectrals, denominades blau, o també B, de l'anglès blue (400 a 500 nm); verd, o també G, de l'anglès green (500 a 600 nm), i vermell, o també R, de l'anglès red (600 a 700 nm), que corresponen als color primaris que l'ull humà hi percep.

Nota
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6